A partir de 1987 es comencen a crear en els ajuntaments de Catalunya àmbits específics per realitzar polítiques dirigides a les dones. Això indica que la problemàtica comença a ser assumida institucionalment a nivell local.
Les primeres polítiques que es realitzen persegueixen garantir les mateixes oportunitats per les dones que pels homes de la ciutat, intervenen en aquells àmbits considerats més problemàtics (mercat de treball i serveis socials) i donen respostes als col·lectius de dones amb major risc d’exclusió social. Aquestes polítiques s’anomenen polítiques d’igualtat.
A partir de la Quarta Conferència Mundial de Dones, celebrada a Beijing l’any 1995, es comença a parlar a nivell mundial d’un nou enfocament de les polítiques per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. La nova proposta s’anomena gender mainstreaming.
El gender mainstreaming s’ha traduït en català com ‘transversalitat de gènere’ o ‘gestió transversal de gènere’, traducció que ha estat criticada per ser parcial, ja que tan sols reconeix un aspecte del mainstreaming: la introducció horitzontal (o transversal) de la perspectiva de gènere en totes les àrees, nivells i fases del procés polític. Sense fer referència al moviment invers, és a dir, a la idea de que la perspectiva de gènere ha de ser part de la corrent política principal i s’ha d’aplicar per establir els objectius i les prioritats de l’agenda política general.
La gestió transversal de gènere s’ha incorporat dins del discurs dels polítics i polítiques com la visió “més moderna” de les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. En la major part dels països que formen part de la Unió Europea és possible observar com els governs han assumit el compromís formal d’implementar la perspectiva de gènere.
La definició de gestió transversal de gènere més citada en la literatura Europea és de Mieke Verloo, responsable del grup d’especialistes en mainstreaming del Consell d’Europa (1999: 26) «El mainstreaming de gènere és la organització (la reorganització), la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat de gènere, s’incorpori en totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques». Aquesta definició considera la gestió transversal de gènere com un procés de canvi de les rutines polítiques.
Considerem que la gestió transversal de gènere implica ‘transformació’, que s’haurà de plasmar en canvis en l’agenda política, les prioritats municipals i la manera en que s’entenen molts problemes. Això vol dir que no es tracta d’assimilar a les dones dins del món dels homes, i tampoc es tracta de mantenir un dualisme entre dones i homes, sinó que es tracta de quelcom nou, de canvis en el contingut tradicional de les polítiques públiques.
Fer polítiques de gènere suposa valorar en tota política quina és la realitat concreta dels homes i de les dones, punt comuns i divergències, i partir d’aquesta presa de consciència dissenyar la política amb l’objectiu de respondre a les necessitats reals d’ambdós sexes i reduir les possibles desigualtats de gènere encara existents en la societat.
Realitzar polítiques de gènere com a conseqüència d’implementar l’enfocament de la gestió transversal de gènere en l’àmbit local implica dues coses. En primer lloc, utilitzar el filtre de l’equitat de gènere per definir els problemes polítics i per dissenyar les solucions. En segon lloc, treballar de forma transversal, ja que no es tracta d’un nou àmbit d’intervenció, sinó d’una nova manera de treballar.
Per a fer aquesta aposta és necessari, per tant, que es produeixin dos processos dins de les administracions. Per un costat, conèixer i compartir els objectius de l’equitat de gènere per poder-los incloure en totes les polítiques públiques. Per un altre costat, trobar una estratègia que faciliti el treball transversal dins d’organismes pensats per treballar d’una altra manera.
Per fer tots aquests canvis serà imprescindible, en primer lloc, una clara voluntat política conscient del que implica realitzar polítiques de gènere. I en segon lloc, elaborar estratègies per a facilitar aquest canvi en la manera d’entendre i dissenyar les polítiques.

Serveis oferts des D’Atena Gender Consulting:

• Cursos teòrics i pràctics sobre com introduir la gestió transversal de gènere en una organització (conceptes bàsics, normativa europea, estatal i autonòmica, eines i instruments, indicadors i bones pràctiques). Cursos adreçats a la classe política i al personal tècnic.
• Elaboració de diagnosis de gènere internes (de les pròpies organitzacions) com externes (de la ciutat, un àmbit d’actuació concret, un organisme autònom, etc).
• Disseny de plans d’igualtat en gènere interns (per introduir polítiques de conciliació, anti-discriminació, contra l’assetjament sexual dins de les organitzacions).
• Disseny de plans per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes (amb polítiques i accions concretes).
• Creació d’indicadors amb sensibilitat de gènere.
• Disseny de pressupostos de gènere o lectures amb sensibilitat de gènere dels pressupostos.
• Realització d’informes d’impacte de gènere.
• Creació de polítiques de gènere o introducció de canvis en les polítiques ja existents perquè tinguin sensibilitat de gènere.
• Elaboració de tota la documentació necessària per demanar ajudes nacionals i europees.
• Recerca de partners per a poder participar en projectes europeus.